arcadi
L’Arcadi s’asseu davant la moviola de casa seva i repassa les pel·lícules que ha filmat al llarg de la vida. Mentre les contempla, la memòria se l’endú insistentment fins a allò que va marcar el seu destí: la cruesa de la primera línia del front durant la guerra i la descoberta de l’amor.
Tràiler del documental.
"Restitueix el món creatiu d'Arcadi Gili i reivindica tota una generació perduda per la derrota de la guerra."
Guillem Plans
Diari Sabadell
Selecció Oficial FIC-CAT
Roda de Barà, 2025
"Un homenatge al cineasta i director català Arcadi Gili."
J.C.L.
El Punt-Avui
Crèdits
Una docuficció de: Serrano Films
Produïda per: Guillem Barceló i David Serrano
Veu en off d'Arcadi: Jordi Boixaderas
Repartiment: Arcadi Gili Garcia, Eulàlia Renom, Eulàlia Gili, Jordi Llop, Antoni Martí, Marion Armengol, Fernando Alcoya, Xavi P. Fornés, Raimond J. Serrès i Maria Nogueras
Maquillatge: Estíbaliz Jiménez Sanpedro
Disseny de so: Jaume Pedrós
Fotografia: Genís Sánchez, Lluís Grifé, Pablo García Tarragona, Mar Buhigas i Alberto Bailey
Muntatge: Ainhoa Cáceres Pi
Banda sonora: Marc Little
Tema principal d’Arcadi: Miquel Abras
Producció musical: Ten Productions
Productor associat: Marc Carreté
Cartell: Marc Carreté
Disseny i desenvolupament web: Guifré Serrano
Presentació
En paraules del seu director, David Serrano Blanquer, Arcadi és un documental que neix de l’immens arxiu cinematogràfic del director de cinema Arcadi Gili Garcia (Sabadell, 1916–1991), que formava part d’una generació sabadellenca, amb Joan Llobet Prunés, entusiasmada amb l’expressionisme de Murnau o el surrealisme de Buñuel. La guerra els va trencar el projecte de vida com a cineastes professionals.
“L’origen d’Arcadi està vinculat als meus records d’infantesa. La família del cineasta se m’enduia de vacances a Cala Canyelles (Tossa de Mar) i, durant les tòrrides tardes d’agost, organitzava passis dels seus films. Films hipnòtics i difícils de qualificar d’un home silenciós, sempre amb un cigrar a la boca, i que no deixava de filmar tot allò que li interessava. Pel·lícules premiades a l’estranger i oblidades aquí.
Durant la pandèmia vaig tornar a veure tots aquests films durant dies. I vaig seleccionar-ne els fragments que més m’agradaven. Després, vaig decidir construir un relat que té com a punt de partida la seva obra però que va més enllà, perquè no només intenta restituir el seu llegat en forma d’homenatge, sinó també, ficcionalment, el de tota una generació perduda per culpa de la guerra i la derrota. Una vida farcida de pèrdues i de renúncies, d’amors desertats o impossibles d’oblidar, d’amistats acèrrimes que perduren malgrat tot.
Amb aquesta intenció, Arcadi es construeix com una mena de joc de nines russes, en què un Arcadi vell i enyoradís repassa, amb la veu de Jordi Boixaderas, els seus films mentre recorda el seu passat. El de l’Arcadi adolescent i somiador que dirigeix films d’intriga, el del jove que descobreix l’amor més pur però també la mort a la guerra, però també el de l’Arcadi madur que construeix una vida plena de tendresa malgrat totes les dissorts.”
Sobre el director
Nascut a Sabadell el 1966. La lectura compulsiva, el teatre i el cinema viscut gràcies al Cineclub Sabadell l'han convertit, juntament amb la motxilla de la vida, en qui és actualment.
La cinematogràfica troballa d'una maleta en unes golfes romàtiques l'ha transportat a l'univers dels supervivents dels camps nazis i del franquisme, D'ells ha après tot allò que és essencial a la vida.
Ha estudiat a la UAB sota el mestratge del savi Jordi Castellanos, que és qui li va voler dirigir la tesi sobre literatura concentracionària europea. Ha treballat d'assessor lingüístic per grans corporacions i l'administració. Fa classes a la Universitat de gramàtica, retòrica, narratologia, ràdio, TV i cinema. També fa de tutor i dirigeix cursos i seminaris de literatura, teatre i cinema.
La seva trajectòria investigadora l'ha dut a publicar més d'una vintena d'assaigs. En destaquen: Els supervivents dels camps nazis, El llanto de la maleta, Les dones als camps nazis o Isaac Borojovich y la memoria uruguaya de la Shoá. Guardonat amb el Premi a la Millor Investigació periodística 2024 per Jedwabne. Una història universal (Col·legi de Periodistes de Catalunya).
La passió obsessiva pel cinema compromès l'ha impel·lit a dirigir documentals de memòria: Giza, la niña de la maleta (Millor documental al Punta del Este Jewish Film Festival, 2014), Menazka, la cacerola (Millor llargmetratge al Punta del Este Jewish Film Festival, 2016). Tots dos escollits per la Cinematheque de Tel Aviv (Israel) el Dia de les Víctimes de l'Holocaust el 2017. Han estat seleccionats en festivals de Sao Paolo, Montevideo, Amsterdam, Barcelona, Madrid, Tel Aviv o Nova York.
(01)
Rodatge de les escenes bèl·liques a Corbera d'Ebre.
(03)
Arcadi preparant la projecció dels seus films.
